S'han trobat 77 resultats per els homes clàssics.
Tot es mouEl "Planta baixa" homenatja els essencials de la Covid-19 al Liceu
Demà, el programa "Planta baixa" de Ricard Ustrell farà el seu particular homenatge a aquells que han estat essencials durant la pandèmia. Ho farà al Liceu, acompanyat d'un miler d'espectadors.
Des del lloc, Mireia Mallol ens ha explicat com serà el programa, que comptarà amb actuacions musicals de Maria Arnal i Marcel Bagés, Mishima, Marina Rossell i La Pegatina, entre altres.
També ha parlat amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, que formaran part del programa.
Tot es mouConcursos musicals amb els "Homes clàssics"
Aquesta tarda hem rebut els "Homes clàssics" de Catalunya Música, Albert Galceran i Pedro Pardo, a qui hem felicitat per quedar finalistes als Premis Alícia que organitza l'Acadèmia Catalana de la Música.
Els experts ens han demostrat que en la música, i especialment a la clàssica, no sempre els que han guanyat els concursos s'han emportat la glòria.
Ens han posat d'exemple el "Boléro" de Maurice Ravel, una obra conegudíssima d'un dels més grans compositors de l'impressionisme francès que no va guanyar mai el concurs de composició de Roma.
També ens han parlat de l'Arabesca num. 1 i el "Clair de lune" de Debussy, un compositor que sí que va guanyar el Premi de Roma l'any 1884.
També ens han destacat el poema simfònic "L'aprenent de bruixot", de Paul Dukas, a la pel·lícula "Fantasia" de Walt Disney, que va quedar segon al Premi de Roma l'any 1888.
També ens han parlat de l'experiència del tenor Jaume Aragall, una de les millors veus de la història de l'òpera mundial, que va cantar "La bohème" de Puccini en un concurs d'Itàlia on era obligatori cantar Verdi per guanyar, i tot i així va sortir guanyador.
Finalment, han acabat felicitant la pianista Martha Argerich, que fa 80 anys, i que va guanyar impuls després de guanyar el concurs Chopin.
Tot es mouMalabarismes i dificultats a la clàssica
Els Homes Clàssics de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran, han estat avui al "Tot es mou" per parlar-nos dels malabarismes i dificultats a la clàssica.
Ens han destacat el virtuós pianista Arcadi Volodos, que, a part de ser un crac del piano, s'ha fet molt famós per la seva capacitat d'interpretar obres dificilíssimes i fer-ne versions més difícils. Han destacat la seva interpretació de la "Marxa turca", de Mozart, i també la que va fer la pianista Yuha Wuang de la mateixa peça.
També ens han explicat que Franz Liszt és un dels compositors més difícils d'interpretar i ens han posat d'exemple com tocava les octaves amb el piano a la peça "La Vallée d'Obermann".
Un altre compositor virtuós del violí va ser Niccolò Paganini, que coordinava molt bé la mà dreta amb l'arc i l'esquerra amb les cordes.
També ens han destacat la veu d'increïble coloratura de la mezzosoprano Cecilia Bartoli, i han explicat com controlar el fiato, és a dir, la dosificació de l'aire mentre es canta. D'aquesta tècnica, Montserrat Caballé n'era una experta.
Tot es mouLa música de Txaikovski, al detall
Hem rebut els Homes Clàssics de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran, per parlar de música. Amb motiu de l'aniversari del naixement d'un dels més grans compositors de tota la història: Txaikovski.
Ells va ser el compositor rus més important de tot el segle XIX i, tot i ser-ho, va ser un incomprès pels seus col·legues compositors, que el van acusar de "poc rus". Es va casar amb Antonina Ivàvnovna, però mai va ser feliç amb ella, cosa que li va provocar grans depressions.
Els músics ens han destacat l'òpera "Ievgeni Onegin", que va ser criticada per no tenir prou elements russos; la melodia del Concert per a violí i orquestra en Re major, de caràcter melangiós; la melodia del vals del ballet "La bella dorment", que Disney va adaptar per a la seva pel·lícula; "el vals de les flors", del ballet "El Trencanous"; i el vals del ballet "El llac dels cignes".
Tot es mouEl Sant Jordi més clàssic
Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics, de Catalunya Música, han estat avui al plató del programa per dir-nos que la literatura també té una relació molt estreta amb la música clàssica.
Ens han explicat que el dia de Sant Jordi està marcat per dos grans escriptors que tenen relació amb la música: William Shakespeare, que va morir aquest dia, i Miguel de Cervantes, que va ser enterrat. "Romeu i Julieta", de Shakespeare, ha estat adaptat a diverses òperes, ballets, musicals i marxes nupcials. El "Don Quixote", Miguel de Cervantes, ha estat adaptat a poemes simfònics.
També ens han posat un exemple pràctic de com amb un text es pot compondre l'òpera "Don Giovanni", de Mozart.
Finalment, els Homes Clàssics ens han demostrat que hi ha compositors actuals que també associen text i música, com a la peça "Oriental", amb lletra de Victòria dels Àngels, la música de Pedro Pardo i la veu de la soprano Ainhoa Arteta.
Tot es mouSetmana Santa i la música popular, amb els Homes Clàssics
Aquesta tarda, els Homes Clàssics de Catalunya Música, Pedro Pardo i Albert Galceran, han estat al "Tot es mou" per parlar-nos de la Setmana Santa i la música popular. Per parlar de les passions, ens han destacat la Passió d'Olesa de Montserrat, que té música del compositor Josep M. Roma, i ens han recordat que les passions neixen del poble i això fa que les persones que hi participen s'hi sentin molt implicades. També ens han destacat l'Aplec del Cargol de Lleida; l'"Ah vous dirai-je, maman", de W. A. Mozart, peça derivada de melodies populars com "Cada dia al dematí" o "Quan les oques van al camp"; "La processó fúnebre del caçador", de Moritz von Schwind, que deriva de la melodia popular i divertida de "Frère Jacques", i la cançó i dansa número 3, de Frederic Mompou, inspirada en melodies com la d'"El noi de la mare". Finalment, els Homes Clàssics ens han recordat que aquest 2021 és l'Any Robert Gerhard, i ens ha recomanat el concert de Núria Rial (soprano) i Francesc Prat a la direcció de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) a L'Auditori de Barcelona.
L'apocalipsi (El matí de Catalunya Ràdio)Pedro Pardo vs. Albert Galceran
"Els homes clàssics" han deixat de ser molt clàssics per una estona i han posat la fal·lera i el "salero" en un concurs que ho és tot, menys clàssic.
Tot es mouEl lied dels "Homes clàssics" i Lluís Marquina
Al plató de "Tot es mou" hem rebut els "Homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, de Catalunya Música. Avui ens han parlat de la "cançó" com a concepte. Ens han explicat que el pare de la "cançó clàssica" va ser un compositor alemany, Franz Schubert, que va néixer en l'època de màxim reconeixement de Beethoven, el crac de les simfonies, i de Rossini, el rei de l'òpera. Per això, Schubert va decidir centrar-se en un tipus de composicions que amb molt pocs recursos (només un piano i un cantant) permeten resultats tan fantàstics: la cançó, coneguda com "lied". Els "Homes clàssics" ens han explicat les característiques que té aquest tipus de música; ens han explicat qui era Felip Pedrell, el pare del lied català, que posava música als poemes; i han compost un lied en català. També hem parlat amb el pianista Francisco Poyato i el tenor Roger Padullés, que han fet el disc "Records i somnis", amb les cançons del lieder català Juli Garreta, i ens han interpretat en directe el tema "Scherzo".
Tot es mouChopin i el rubato, amb els "Homes clàssics"
Un divendres més hem donat la benvinguda als homes clàssics, l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, de Catalunya Música. Avui ens han parlat d'un dels compositors per a piano més importants de la història, el polonès Frédéric Chopin, que va néixer fa 211 anys. Chopin va admirar molt un compositor conegut per les seves òperes, Vicenzo Bellini, autor de l'òpera "Norma". Chopin va ser un compositor romàntic i revolucionari, i va adquirir formes i tècniques de composició pròpies del barroc, com el contrapunt. Va ser un home sempre turmentat, malalt i que va morir jove. En les seves obres adaptava models ja existents a la seva particular manera de veure i sentir la música. Ens han destacat el Vals Op. 64 núm. 1, que no només es coneix com a "Vals del minut", sinó que també rep el sobrenom de "Vals del gosset"; la Balada núm. 1 Op. 23 en sol menor; l'Scherzo Op. 31 en si menor; el Nocturn Op. 27 núm. 2, que suposa una manera de tocar típica del romanticisme que es diu "rubato" i que no té un ritme regular
Tot es mouL'any nou xinès i la música oriental
Un divendres més hem rebut els "Homes clàssics" del "Tot es mou", Pedro Pardo i Albert Galceran, de Catalunya Música. Els experts ens han explicat que avui se celebra l'any nou xinès, i han aprofitat per buscar la seva relació amb la música clàssica. La música xinesa ha servit de base per crear grans obres de música clàssica, com ara "Schéhérazade" Op.35, de N. Rimsky-Korsakov, que evoca l'ambient del Pròxim Orient, de "Les mil i una nits"; i "Voiles", preludi núm. 2 del "Primer llibre de preludis", de Claude Debussy, en què el compositor experimenta amb uns instruments molt curiosos originaris de l'illa de Java, a Indonèsia, que es diuen "gamelans javanesos", que donaven una sonoritat molt diferent a la coneguda fins al moment. Pel que fa a les òperes, ens han explicat com són les òperes tradicionals xineses, una mena d'espectacle teatral amb parts cantades; "Madama Butterfly", de G. Puccini, una òpera inspirada en l'Orient; "Turandot", també de Puccini, que ens transporta a la Xina amb els primers compassos. Finalment, els "Homes clàssics" han acabat la seva secció interpretant una peça al piano i amb l'ajuda de Lluís Marquina al xilòfon
Tot es mouGiuseppe Verdi, el compositor que va canviar el món de l'òpera
Un divendres més hem donat la benvinguda als "Homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, perquè ens parlessin de la figura de Giuseppe Verdi, ara que es commemora el 120 aniversari de la mort d'aquest compositor que va canviar el món de l'òpera i també va contribuir a canviar Itàlia. Ens han explicat els trucs que tenia per compondre melodies; ens han destacat el concert d'Any Nou de Viena dirigit per Riccardo Mutti, en què es van interpretar melodies d'òperes de Verdi. Ens han dit per què Verdi va abolir les "pezzi chiusi", és a dir, les "peces tancades"; per què no va ser acceptat al conservatori de Milà, que s'ha acabat anomenant "Conservatori Giuseppe Verdi"; i per què a l'obra "Macbeth" va escollir per al paper de Lady Macbeth una dona no gaire guapa i amb veu ingrata que fos més actriu que cantant. Finalment, ens han interpretat diverses melodies famoses de Verdi, com ara "Va, pensiero" de "Nabucco"; la "Marxa triomfal" d'"Aida"; i el "Sempre libera" de "La traviata"
Tot es mouElvis Presley i la seva predilecció per la música clàssica
Els "Homes clàssics" del "Tot es mou", Pedro Pardo i l'Albert Galceran, ens han parlat del rei del rock, Elvis Presley, que avui faria 86 anys. Tal com han explicat, era una persona molt intel·ligent perquè va saber apreciar la música clàssica i fins i tot en va fer versions. Els experts han explicat la relació de Presley amb la melodia d'"Els contes de Hoffmann", del compositor Jacques Offenbach; amb el famós Nocturn per a piano "Liebestrau" (o "Somni d'amor"), que Liszt va publicar l'any 1850; amb la cançó de bressol "GutenAbend, GuteNacht", Op. 49 número 4, que va compondre l'alemany Johannes Brahms i que es va publicar l'any 1868, i amb l'"O sole mio", la famosa cançó napolitana que Eduardo di Capua va compondre l'any 1898.
Tot es mouApol·lo Premadasa, músic de sis anys: "He dedicat una peça a totes les víctimes i herois d'aquesta pandèmia"
Aquesta tarda, els Homes Clàssics ens han volgut presentar un verdader nen prodigi: Apol·lo Premadasa, un català de sis anys que viu a Londres, on estudia a la Guildhall School of Music. Hi hem parlat per saber quins instruments toca; com són les classes a l'escola; en quins moments compon; i el motiu de la creació i de l'èxit que ha tingut la peça de música "Quartet Pandèmia".
Tot es mouNens prodigi en l'àmbit de la música clàssica
Els nostres Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han estat al programa per parlar-nos de nens prodigi en l'àmbit de la música clàssica. Segons han explicat, la majoria de grans compositors ho van ser. Ens han destacat la figura del gran Wolfgang Amadeus Mozart, que als 4 anys ja tocava el piano i el violí, les seves primeres obres són de quan tenia 6 anys, i la primera simfonia la va compondre amb només 8 anys. A més, ens han explicat que va rebre molt de suport per part de la seva família i en especial del seu pare, que el portava arreu d'Europa per fer concerts. També ens han destacat Felix Mendelssohn, que va desenvolupar el seu talent tot i que el seu pare hi estava en contra i als 14 anys ja dirigia orquestres, i Erich Wolfgang Korngold, que amb 12 anys va compondre un trio, i amb 14, la Filharmònica de Viena ja li va estrenar una "Sinfonietta". Deixant de banda els compositors, també ens han parlat del músic Daniel Barenboim que feia el seu primer recital amb 5 anys; el pianista rus Ievgueni Kissin, que tocava Chopin amb la Filharmònica de Moscou amb 13, i Anne-Sophie Mutter, una de les violinistes amb més èxit del món.
Tot es mouLes nadales més clàssiques, amb els "Homes clàssics"
Una setmana més hem rebut els "Homes clàssics" Albert Galceran i Pedro Pardo, que ens han parlat d'un tema molt actual: les nadales clàssiques. Els experts han fet un viatge en el temps fins a l'any 1690, per presentar-nos el "Concerto grosso op. 6 núm. 8 en sol menor", d'Arcangelo Corelli, obra que té el sobrenom de "Concerto grosso fatto per la notte di Natale" i que es creu que el va compondre per ser estrenat la nit de Nadal del 1690 al Vaticà; l'"Hallelujah" de Händel, una obra que fa temps que és tot un clàssic de les sales de concert al mes de desembre, que narra la història de Jesús i comença, és clar, amb la Nativitat; "Santa nit", que va compondre l'organista Franz Gruber a partir de la lletra que el sacerdot Joseph Mohr va escriure l'any 1816, i que és declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco; i "White Christmas", d'Irving Berlin, interpretada per Bing Crosby, la nadala més venuda de tots els temps.